Empremta digital

«empremta digital» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «petjada digital».

Una empremta dactilar o empremta digital és la impressió visible o modelada que produeix el contacte de les crestes papil·lars d'un dit de la mà (generalment s'usen el dit polze o el dit índex) sobre una superfície. Depèn de les condicions en què es faci el dactilograma (impregnant o no de substàncies de color diferent al suport en què assenteix), i de les característiques del suport (matèries plàstiques o toves, en degudes condicions).[1] No obstant això, és una característica individual que es fa servir com a mitjà d'identificació de les persones.[2] El sistema d'identificació de les persones a través de les empremtes va ser inventat pel croat nacionalitzat argentí Juan Vucetich, i l'invent es va desenvolupar i patentar en Argentina, on també es va usar per primera vegada el sistema d'identificació d'empremtes per a aclarir un crim.[3]

Impressió d'una empremta dactilar.

La disciplina científica que estudia les empremtes dactilars es diu dactiloscòpia, i dins d'aquesta disciplina existeixen dues grans branques amb la seva pròpia classificació d'empremtes. El sistema d'identificació dactilar a Espanya va ser creat pel doctor Federico Olóriz Aguilera a partir del sistema desenvolupat per Juan Vucetich.[4]

La troballa d'empremtes digitals es pot falsificar copiant-la amb una cinta de celofan amb la que capturen una còpia que després es pot utilitzar per deixar la marca en la superfície que faria de localització falsa.[5]

  1. Olsen, Robert D. Sr «The Chemical Composition of Palmar Sweat». Fingerprint and Identification Magazine, 53, 10, 1972.
  2. «Peer Reviewed Glossary of the Scientific Working Group on Friction Ridge Analysis, Study and Technology (SWGFAST)» (PDF). Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 14 setembre 2012].
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
  4. Alonso Pérez, Francisco; Cabanillas Sánchez, José. Manual Del Policía (en castellà). La Ley, 2004, p.1103. ISBN 8497255372. 
  5. «Un libro sin fichar». Levante-EMV, 2015 [Consulta: 18 novembre 2017].

Developed by StudentB